CASTANYADA VS HALLOWEN VS DIA DE TOTS SANTS VS DIA DELS DIFUNTS

CASTANYADA VS HALLOWEN VS DIA DE TOTS ANTS VS DIA DELS MORTS

La castanyada, una festa secular a Catalunya

La Castanyada és una festa popular catalana que se celebra la vigília del dia de Tots Sants. Prové d'una antiga festa ritual funerària que consisteix en un àpat dedicat als morts en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb un mocador al cap, davant d'un fogó de llenya.

Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i moniatos, generalment embolicats en paper de diari per conservar l'escalfor. A molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzaven rifes de panellets i fruita confitada.

Es diu que la tradició de menjar uns certs aliments provenia de la necessitat d'energia per a romandre desperts tota la nit. Els campaners de les esglésies recorrien els veïnats dient-li a la gent que era hora de resar pels difunts. També es diu que era costum deixar els focs encesos durant la nit i preparar el menjar per als avantpassats ​​perquè poguessin menjar i escalfar-se quan tornessin de visita.

Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges, altament energètiques, prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts, es tocava les campanes als morts fins a la matinada; amics i parents ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests aliments per no defallir.

Símbol

Normalment es representa aquesta icona com una anciana vestida amb vestidures pobres i un mocador al cap. La trobem davant un rostidor de castanyes amb una àmplia faldilla i un davantal. Segons dicta la tradició, la castanyera porta una caputxa blanca de llana que porta lligada al coll i en la zona de les espatlles

Halloween

Halloween és una festivitat tradicional d'origen celta que van acollir els Estats Units d'Amèrica, des d'on s'ha estès per tot el món. Se celebra la nit del 31 d'octubre que, segons les creences populars celtes, és el dia que s'acaba l'any.

Aquella nit, el cap d'any celta, els esperits dels morts tornaven a la terra per demanar aliments i si els humans no accedien a les seves peticions els feien víctimes de malediccions: "Em dones alguna cosa o et faig una mala passada", que és la traducció del "trick or treat" (truc o tracte). Per evitar que entressin a les cases, les embrutaven i les decoraven amb ossos, calaveres, coses esgarrifoses i desagradables de manera que els morts passessin de llarg espantats.

La carabassa buida amb l'espelma, una tradició que també es catalana

Molt abans que ens arribessin aquests costums de fora, en algunes comarques catalanes, ja era tradició buidar carbasses amb espelmes enceses dintre que es penjaven als balcons i les finestres per il·luminar la nit de Tots Sants.

Aquesta voluntat de disfressar-se i decorar la casa amb elements desagradables acaba fent popular un objecte que, a dia d'avui, és la principal icona d'aquesta festa "americana". La carabassa amb una espelma a dins era i és una eina per fer por i per recordar els difunts, si bé aquest costum va arribar a Amèrica gràcies a la immigració i molt després que es fes en altres indrets d'Europa, entre els quals Catalunya.

Durant l'època medieval hi havia el costum, en nombrosos indrets del país, de preparar una carbassa buida amb una espelma flamejant, el que se'n deia vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica s'havia fet majoritàriament a les comarques del Ripollès i d'Osona, i també a les comarques de la Franja de Ponent. A voltes, la carabassa era substituïda també per un nap, que es buidava de la mateixa manera

Avui, les persones celebren el Halloween disfressant-se d'espectres, bruixes o esquelets i guarneixen carbasses fantasmagòriques per tal d'anar casa per casa espantant a la gent i demanant llaminadures, dolços i caramels tot dient "trick or treat".

Símbols

La ratapinyada és un dels símbols més representatius d'Halloween a causa de la seva reputació de "bevedor de sang", igual que el llegendari vampir . A més, la ratapinyada és un animal nocturn.

Les bruixes, segons la tradició popular, són embruixadores que usen màgia negra. Es diu que aquesta nit el diable convoca a les bruixes a una festa coneguda com un aquelarre, i per això les hi pot veure durant Halloween.

Els gats negres tenen fama de ser éssers demoníacs que porten mala sort. Segons una llegenda cèltica, les bruixes usen la disfressa de gats per a passejar per la ciutat i passar desapercebudes.

Les aranyes són considerades les teixidores dels fils del destí. L'ús ornamental d'aranyes i teranyines en Halloween respon a la intenció de crear una ambientació misteriosa, enigmàtica.

Els espantaocells, utilitzats per a espantar als ocells que causaven estralls en les collites, són utilitzats durant Halloween com a protecció davant els esperits i els éssers demoníacs.

La poma és un símbol de bona sort. Mossegar-la en Halloween dóna fortuna. De fet, es diu que qui ho fa serà el primer a casar-se a l'any següent.

Dia de tots Sants

Festa de Tots Sants

La Festa de Tots Sants, també coneguda com Festa dels morts o dia de les ànimes, és una de les festivitats més antigues del món cristià. Es fa entre el 31 d'octubre i el 2 de novembre. Aquesta festivitat coincideix amb l'inici de la tardor, una estació en la que la natura comença a perdre intensitat: torna el temps fred, les nits són cada cop més llargues i cauen les fulles dels arbres. L'inici de Tot Sants té lloc la nit del 31 d'octubre, la Nit dels Morts, en la que es celebra la tornada dels esperits dels familiars morts al món dels vius. 

La festa de Tots els Sants és un moment per a recordar als que ja no estan, omplir els cementiris de flors i sentir més a prop que mai a tots els nostres difunts.

Antigament era costum posar un plat més a taula o deixar un llum encès per indicar el camí de les ànimes que volguessin tornar a casa. Per la Diada de Tots Sants, celebrada l'1 de novembre, se sol fer una missa en honor als morts i després anar al cementiri a dur flors als difunts. Aquest dia es feien sonar les campanes de totes les esglésies per recordar i pregar per als difunts .El dia dels difunts, el 2 de novembre, està dedicat als morts.

Símbol 

Encenem espelmes davant una estàtua o imatge sagrada del nostre Senyor o sant. La llum significa la nostra oració, que s'ofereix amb fe, entrant en la llum de Déu. Els fidels també encenen espelmes en senyal d'agraïment a Déu per les oracions contestades. És un antic símbol de la llum divina i de l'esperança. Actualment, a més de ser un símbol religiós

Dia dels difunts

A Espanya no se celebra res. Però en Mexicà sí, la majoria de famílies mexicanes comencen a preparar l'ofrena en l'última setmana d'octubre com una tradició arrelada que passa de generació en generació. L'ofrena del Dia de Morts data de l'època prehispànica en la cultura mexicana i té com a objectiu commemorar i honrar als sers estimats que van morir per a tenir-los presents.

L'1 de novembre arriben els nens que van morir i el 2 de novembre a totes les animes. La tradició cerca té l'esperança que aquells que es van anar tornin a casa, encara que sigui un dia.

Les coses més simbolitzat per als mexicà i el seu significats:

Aigua: font de vida i s'ofereix a les ànimes perquè satisfacin la seva set després del seu recorregut.

Sal: element de purificació i ajuda al fet que els cossos no es corrompin durant el viatge.

Calaveres de sucre i xocolata: el significat és depèn de la grandària. Les petites són dedicades a la Santíssima Trinidad, les mitjanes fan al·lusió al fet que la mort sempre és present i les grans al Pare Etern.

Pan de mort: l'església ho representa com el ‘Cos de Crist’. Significa fraternitat o afecte cap als sers estimats que ja van partir.

Veles i veladores : la flama que produeixen significa llum, fe i esperança. Serveix, a més, com a guia perquè no es perdin durant el viatge.

LICOR: perquè l'ànima recordi els esdeveniments agradables que va viure.

Flors cempasúchil: simbolitzen festivitat i són un toc d'ànim a l'ofrena. S'acostuma posar pètals en el pis formant un camí que serveix com a guia per a les ànimes.

PETATE: és com una espècie de llit per a les ànimes. Es pot utilitzar també com a estovalles per a col·locar els diversos elements.

COPAL I ENCENS: serveix per a netejar els llocs on es col·loca l'ofrena i així l'ànima pugui entrar sense cap problema

Pel·lícula Planta 4ª

Planta 4ª

Tres són els personatges centrals al voltant dels quals s'organitza l'acció : Miguel Ángel, Izan i Dani. 

Miguel Ángel sembla portar la veu cantant, és el més disbauxat, el més espontani, el que s'omple de fantasies, però se sent abandonat per la seva família, pel seu pare al qual li culpa de la seva malaltia. Exterioritza com ningú la ràbia, el desencantament, la por i també la tendresa

Izan representa al mateix Albert Espinosa. És un noi tranquil, divertit, que secunda les iniciatives de Miguel Ángel, que espera il·lusionat la seva nova cama després de vuit mesos i que es preocupa per Jorge, el seu nou company d'habitació al qual han de fer una biòpsia.

Dani sembla un noi més retret, però també participa en les correries amb els seus amics. Té discussions freqüents amb Miguel Ángel, encara que no suposen un conflicte insalvable. S'enamora de Gloria, la noia de la planta sisena que li correspondrà al llarg de la pel·lícula

Planta 4ª Compte la història d'un grup d'adolescents que es veuen obligats a passar la seva adolescència ingressats en un hospital que lluiten contra el càncer, a la qual enfronten amb coratge i il·lusió de viure. El director d'està pel·lícula en el qual pretén transmetre als espectadors és una visió plena de positivisme i humor per a tractar una realitat tan cruel com és el càncer.

Miguel, Izán, Dani i Jorge són un grup de nois que es fan dir el grup dels pelones, aquests nois que amb la seva alegria aconsegueixen desafiar el menyspreu del destí i fer suportable la seva convivència en la planta de traumatologia d'un hospital. "Els Pelones" omplen d'alegria i força els passadissos de l'hospital, les seves entremaliadures, les seves carreres i el seu bon humor els ajuden a oblidar la dura malaltia. Junts descobreixen la importància de l'amistat i la necessitat de compartir els seus sentiments amb els altres.

De manera individual, tots hauran d'enfrontar-se a la malaltia i cadascun respondrà de manera diferent: Miguel Ángel prefereix quedar-se només perquè creu que pot ser autosuficient, Jorge tem al diagnòstic, Dani no està content amb la seva vida personal i Izan no és capaç d'oblidar el passat. Tots viuran l'"edat de la pocasolta" tancats en un edifici vestits amb pijames. Però la vida segueix i sempre hi ha nous pacients als quals conèixer, noves infermeres a les quals prendre-li el pèl, aventures nocturnes o partits de bàsquet que guanyar.

Les escenes que mostren alguna cosa sobre oci es resumeixen en petits partits de bàsquet contra altres pacients, prendre el sol en la pista de bàsquet, escapades nocturnes per a reunir-se amb el de manteniment o visites d'amagat per l'hospital. Esdeveniments que generalment desencadenen problemes i conflictes entre el personal hospitalari (carreres de cadires de rodes, jugar amb les màquines de raigs X.

Existeixen moltes escenes que mostren actituds i comportaments típics de nois adolescents: revistes de contingut eròtic, alleujament de necessitats sexuals, comportaments egoistes com per exemple M. Angel i Dani barallant-se pel canal de TV, l'habitació de Gloria amb pòster i fotos de nois.

L'amistat es presenta com una cosa crucial en els adolescents perquè els ajuda a superar el dia a dia a l'hospital. Una escena que reflecteix aquesta visió és quan estan intercanviant-se els menjars i M. Angel no canvia el flam a ningú, per a oferir-l'hi a continuació a Cogombre que aquesta trista per la possibilitat d'anar a quimioteràpia.

Una altra escena que reflecteix el suport que es brinden els pelones (els adolescents oncològics) és quan a Izan li proven la seva cama ortopèdica, els seus amics es col·loquen al seu costat per a motivar-lo.

Una sensació que condueix a la idea de la falta d'atenció i afecte és quan tots dos adolescents (Dani i Gloria) fins abans de conèixer-se no afrontaven la seva malaltia. En canvi, a poc a poc, amb l'afecte mutu que es van brindant aconsegueixen desembocar en una actitud més beneficiosa que si ella menjava, Dani aniria a la quimioteràpia.

Comentari: Que com a persones amb una malaltia que saps que tens poc temps de vida o que tens una mica percentatge de vida siguin tan felices, i que no es queixin de res que l'única cosa que els importa és viure el dia a dia i que moltes persones que ho tenen tot que no tenen cap malaltia es queixen molt i que no són feliços, també que encara que siguin persones discapacitades són com nosaltres, realitzen les mateixes activitats, els agraden les mateixes coses i que altres persones no es quedin sorpresos per la seva discapacitat i de com a poc a poc van tirant endavant, amb ajuda de tots els que ho envoltaven i que siguin admirats, respectats per tots i de veure's amb aquestes ganes de viure el dia dia i així no es generi una exclusió entre les persones normals i que els discapacitats no se sentin afectats que són una càrrega per a la seva família i per als altres. Fins i tot sabent que la tristesa seriosa eterna van tornar a sorprendre a si mateix rient sense parar, com ho van fer aquests adolescents.

Tres símbols relacionats amb la pel·lícula

1. Símbol del càncer

És un dels símbols més representatius en la lluita contra el càncer de mama, el llaç rosa s'ha convertit en una imatge que simbolitza a nivell internacional el compromís i la conscienciació d'aquesta malaltia

Aquest símbol per a mi significa ho fort que són les persones que pateixen d'aquesta malaltia i que cada dia estàn lluitant per vèncer-ho i també com dona em representa molt perquè amb aquest símbol record que ninguna dona està sola i que també representa els anys de lluita de les dones contra el càncer i que algunes ja ho han aconseguit, i també per a mi representa tristesa ja en la meva família una prima no ho va poder vèncer. 

2. Símbol de la amistat

En el món espiritual, el número 8 que simbolitza l'infinit té la capacitat de sanar, de curar i d'alleujar el dolor físic i el de l'ànima i la ment. Igualment, permet allunyar les energies negatives i les males influències. Així mateix, representa el principi i la fi, el passat i el present.

Per al Reiki, forma de medicina alternativa que es basa a transmetre energia a través de les mans, el símbol de l'infinit és un element guaridor. De fet, durant la pràctica d'aquesta tècnica medicinal, se sol dibuixar, de manera imaginària, aquest símbol sobre la persona amb la creença que es llança l'energia negativa cap a fora.

Per a la religió Catòlica, representa la resurrecció, la vida eterna i la nova vida. Per als sers estimats, regalar una joia amb el símbol d'infinit sempre és sinònim de voler transmetre un sentiment etern d'amor, d'unió, de profund agraïment, de confiança i de  fidelitat.

El símbol de la amistat del infinit per a mi significa amistat sincera, lleialtat, amor, lluita i que en una amistat és molt important que hi hagi suport en tot moment, ja sigui en els moments bons i difícils, malgrat la malaltia o les dificultats que es presentin.

3. Símbol de la mà (significa ajudar als altres)

Per a les persones aquest símbol significa ajudar, associació i rebre. 

El símbol de la mà per a mi significa donar, rebre i ajudar, si una persona aquesta passant moments difícils o aquesta batallant contra una malaltia o aquesta passant un moment difícil amb la seva família , no té amics amb qui esplaiar-se a pesar que no ho consideris el teu amic has d'ajudar a aquesta persona sense que la teva mà esquerra ho sàpiga, perquè no saps si demà o en un futur et pugui passar a tu, o si una persona et vol ajudar accepta aquesta ajuda i no creguis que perquè t'està ajudant cerca un benefici.

12 d'octubre

SIGNIFICAT DEL 12 D'OCTUBRE

El 12 d'Octubre se celebra la Festa Nacional d'Espanya. La jornada "té com a finalitat recordar solemnement els diferents moments de la història col·lectiva que formen part del patrimoni històric, cultural i social comú", segons recull la llei que va instituir la festa.

La data triada, el 12 d'octubre, simbolitza la efemèrides històrica en la qual Espanya, a punt de concloure un procés de construcció de l'Estat a partir de la nostra pluralitat cultural i política, i la integració dels regnes d'Espanya en una mateixa monarquia, inicia un període de projecció lingüística i cultural més enllà dels límits europeus.

El 12 d'octubre és el Dia de la Hispanitat amb caràcter legal des de 1987, encara que la seva condició de festiu comú a tots els espanyols ve del segle XIX. Va ser en aquest dia quan es va fixar l'arribada a Cristóbal Colón a Amèrica en 1492; Rodrigo de Triana va albirar terra a l'illa de l'Espanyola, que comparteixen actualment República Dominicana i Haití.

Per a mi el 12 d'octubre significa el firat que donaven al meu país d'unes vacances de gairebé 2 setmanes on són les dates que et reuneixes amb la teva família i amics. El significat d'aquest firats que s'han unificat en la Setmana Morazánica , la qual porta aquest nom en honor al procés nacional, el general Francisco Morazán. És així com la població hondurenya gaudeix de la festa.

3 símbols que representen aquest dia.

Tots ells es troben vinculats a la història militar d'Espanya; la bandera i l'himne tenen un origen clarament militar, mentre que l'escut també té una estreta vinculació amb l'Exèrcit.

La Bandera

El significat d'aquests colors, però la més lògica és la que diu que el vermell representa la sang vessada pels espanyols en les seves conquestes i defenses de la pàtria. I el groc o color or, representa les riqueses obtingudes en aquestes conquestes.

Escut

 

L'actual Escut d'Espanya resumeix gran part de la història del nostre país i els elements que el componen posseeixen una llarga tradició de més de nou segles.

Bandera de la hispanitat

El seu disseny són tres creuis porpres sobre fons blanc i la meitat d'un sol cridaner No obstant això, com ha ocorregut de manera crònica amb els símbols nacionals, l'ensenya és avui una completa desconeguda a Espanya.

Símbol

Significat del Símbol de la dama de la justícia

El símbol de la justícia és la balança, que representa equilibri i igualtat. Es presumeix així que la balança expressa la cerca d'una avaluació justa, precisa i exacta sobre els fets en qüestió.

Aquest símbol és una síntesi de diferents tradicions culturals, com l'egípcia i la grega, que li han conferit el significat vigent. La balança de la dama de la justícia està en equilibri, la qual cosa representa simbòlicament la igualtat davant la llei i la "justa" mesura que ha de prendre el jutge. L'espasa representa la fortalesa o fermesa de la decisió que ha estat presa, la qual no pot ser evadida pels jutjats.

Finalment, les vedes en els ulls representa el valor de la imparcialitat. La justícia no es deté a mirar l'origen o la posició social de cada qui, sinó que determina el que és correcte d'acord amb les lleis. D'allí prové aquest popular que resa: "la justícia és cega". No obstant això, algunes representacions de la dama de la justícia no tenen els ulls embenats.

En el meu cas aquest símbol representa la igualtat i l'equilibri que té la justícia a l'hora de prendre decisions i la balança expressa la cerca d'una avaluació justa, precisa i exacta sobre els fets en qüestió, i que a l'hora de prendre decisions justes no importa els diners que tinguis o la professió perquè la justícia no té pietat.