CASTANYADA VS HALLOWEN VS DIA DE TOTS SANTS VS DIA DELS DIFUNTS

CASTANYADA VS HALLOWEN VS DIA DE TOTS ANTS VS DIA DELS MORTS

La castanyada, una festa secular a Catalunya

La Castanyada és una festa popular catalana que se celebra la vigília del dia de Tots Sants. Prové d'una antiga festa ritual funerària que consisteix en un àpat dedicat als morts en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb un mocador al cap, davant d'un fogó de llenya.

Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i moniatos, generalment embolicats en paper de diari per conservar l'escalfor. A molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzaven rifes de panellets i fruita confitada.

Es diu que la tradició de menjar uns certs aliments provenia de la necessitat d'energia per a romandre desperts tota la nit. Els campaners de les esglésies recorrien els veïnats dient-li a la gent que era hora de resar pels difunts. També es diu que era costum deixar els focs encesos durant la nit i preparar el menjar per als avantpassats ​​perquè poguessin menjar i escalfar-se quan tornessin de visita.

Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges, altament energètiques, prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts, es tocava les campanes als morts fins a la matinada; amics i parents ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests aliments per no defallir.

Símbol

Normalment es representa aquesta icona com una anciana vestida amb vestidures pobres i un mocador al cap. La trobem davant un rostidor de castanyes amb una àmplia faldilla i un davantal. Segons dicta la tradició, la castanyera porta una caputxa blanca de llana que porta lligada al coll i en la zona de les espatlles

Halloween

Halloween és una festivitat tradicional d'origen celta que van acollir els Estats Units d'Amèrica, des d'on s'ha estès per tot el món. Se celebra la nit del 31 d'octubre que, segons les creences populars celtes, és el dia que s'acaba l'any.

Aquella nit, el cap d'any celta, els esperits dels morts tornaven a la terra per demanar aliments i si els humans no accedien a les seves peticions els feien víctimes de malediccions: "Em dones alguna cosa o et faig una mala passada", que és la traducció del "trick or treat" (truc o tracte). Per evitar que entressin a les cases, les embrutaven i les decoraven amb ossos, calaveres, coses esgarrifoses i desagradables de manera que els morts passessin de llarg espantats.

La carabassa buida amb l'espelma, una tradició que també es catalana

Molt abans que ens arribessin aquests costums de fora, en algunes comarques catalanes, ja era tradició buidar carbasses amb espelmes enceses dintre que es penjaven als balcons i les finestres per il·luminar la nit de Tots Sants.

Aquesta voluntat de disfressar-se i decorar la casa amb elements desagradables acaba fent popular un objecte que, a dia d'avui, és la principal icona d'aquesta festa "americana". La carabassa amb una espelma a dins era i és una eina per fer por i per recordar els difunts, si bé aquest costum va arribar a Amèrica gràcies a la immigració i molt després que es fes en altres indrets d'Europa, entre els quals Catalunya.

Durant l'època medieval hi havia el costum, en nombrosos indrets del país, de preparar una carbassa buida amb una espelma flamejant, el que se'n deia vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica s'havia fet majoritàriament a les comarques del Ripollès i d'Osona, i també a les comarques de la Franja de Ponent. A voltes, la carabassa era substituïda també per un nap, que es buidava de la mateixa manera

Avui, les persones celebren el Halloween disfressant-se d'espectres, bruixes o esquelets i guarneixen carbasses fantasmagòriques per tal d'anar casa per casa espantant a la gent i demanant llaminadures, dolços i caramels tot dient "trick or treat".

Símbols

La ratapinyada és un dels símbols més representatius d'Halloween a causa de la seva reputació de "bevedor de sang", igual que el llegendari vampir . A més, la ratapinyada és un animal nocturn.

Les bruixes, segons la tradició popular, són embruixadores que usen màgia negra. Es diu que aquesta nit el diable convoca a les bruixes a una festa coneguda com un aquelarre, i per això les hi pot veure durant Halloween.

Els gats negres tenen fama de ser éssers demoníacs que porten mala sort. Segons una llegenda cèltica, les bruixes usen la disfressa de gats per a passejar per la ciutat i passar desapercebudes.

Les aranyes són considerades les teixidores dels fils del destí. L'ús ornamental d'aranyes i teranyines en Halloween respon a la intenció de crear una ambientació misteriosa, enigmàtica.

Els espantaocells, utilitzats per a espantar als ocells que causaven estralls en les collites, són utilitzats durant Halloween com a protecció davant els esperits i els éssers demoníacs.

La poma és un símbol de bona sort. Mossegar-la en Halloween dóna fortuna. De fet, es diu que qui ho fa serà el primer a casar-se a l'any següent.

Dia de tots Sants

Festa de Tots Sants

La Festa de Tots Sants, també coneguda com Festa dels morts o dia de les ànimes, és una de les festivitats més antigues del món cristià. Es fa entre el 31 d'octubre i el 2 de novembre. Aquesta festivitat coincideix amb l'inici de la tardor, una estació en la que la natura comença a perdre intensitat: torna el temps fred, les nits són cada cop més llargues i cauen les fulles dels arbres. L'inici de Tot Sants té lloc la nit del 31 d'octubre, la Nit dels Morts, en la que es celebra la tornada dels esperits dels familiars morts al món dels vius. 

La festa de Tots els Sants és un moment per a recordar als que ja no estan, omplir els cementiris de flors i sentir més a prop que mai a tots els nostres difunts.

Antigament era costum posar un plat més a taula o deixar un llum encès per indicar el camí de les ànimes que volguessin tornar a casa. Per la Diada de Tots Sants, celebrada l'1 de novembre, se sol fer una missa en honor als morts i després anar al cementiri a dur flors als difunts. Aquest dia es feien sonar les campanes de totes les esglésies per recordar i pregar per als difunts .El dia dels difunts, el 2 de novembre, està dedicat als morts.

Símbol 

Encenem espelmes davant una estàtua o imatge sagrada del nostre Senyor o sant. La llum significa la nostra oració, que s'ofereix amb fe, entrant en la llum de Déu. Els fidels també encenen espelmes en senyal d'agraïment a Déu per les oracions contestades. És un antic símbol de la llum divina i de l'esperança. Actualment, a més de ser un símbol religiós

Dia dels difunts

A Espanya no se celebra res. Però en Mexicà sí, la majoria de famílies mexicanes comencen a preparar l'ofrena en l'última setmana d'octubre com una tradició arrelada que passa de generació en generació. L'ofrena del Dia de Morts data de l'època prehispànica en la cultura mexicana i té com a objectiu commemorar i honrar als sers estimats que van morir per a tenir-los presents.

L'1 de novembre arriben els nens que van morir i el 2 de novembre a totes les animes. La tradició cerca té l'esperança que aquells que es van anar tornin a casa, encara que sigui un dia.

Les coses més simbolitzat per als mexicà i el seu significats:

Aigua: font de vida i s'ofereix a les ànimes perquè satisfacin la seva set després del seu recorregut.

Sal: element de purificació i ajuda al fet que els cossos no es corrompin durant el viatge.

Calaveres de sucre i xocolata: el significat és depèn de la grandària. Les petites són dedicades a la Santíssima Trinidad, les mitjanes fan al·lusió al fet que la mort sempre és present i les grans al Pare Etern.

Pan de mort: l'església ho representa com el ‘Cos de Crist’. Significa fraternitat o afecte cap als sers estimats que ja van partir.

Veles i veladores : la flama que produeixen significa llum, fe i esperança. Serveix, a més, com a guia perquè no es perdin durant el viatge.

LICOR: perquè l'ànima recordi els esdeveniments agradables que va viure.

Flors cempasúchil: simbolitzen festivitat i són un toc d'ànim a l'ofrena. S'acostuma posar pètals en el pis formant un camí que serveix com a guia per a les ànimes.

PETATE: és com una espècie de llit per a les ànimes. Es pot utilitzar també com a estovalles per a col·locar els diversos elements.

COPAL I ENCENS: serveix per a netejar els llocs on es col·loca l'ofrena i així l'ànima pugui entrar sense cap problema