VIDA I LA MORT

La vida i la Mort 

Vida

Per a la religió la vida humana, do preciós de Déu, és sagrada i inviolable. «La vida humana és sagrada perquè des del seu inici comporta l'acció creadora de Déu i roman sempre en una especial relació amb el creador, la seva única fi. Només Déu és Senyor de la vida des del seu començament fins al seu terme.

La vida per a un ateu té sentit simplement pel plaer de viure-la i perquè és significativa per a aquells que li estimen. També per a ells la vida té propòsit en l'esforç cap a una meta digna. Ells saben que la seva vida és preciosa i més significativa simplement perquè és curta i efímera. Al no esperar cap recompensa o càstig etern després de la mort, cada dia és un regal del goig de la seva existència.

Per als filòsofs, la vida és un conjunt d'experiències. Dins d'aquesta concepció la vida no pot ser entesa per les altres disciplines ja que és una cosa que esdevé, li succeeix als éssers vius, és per això que no pot ser definida a ciència exacta.

Des d'un punt de vista bioquímic, la vida pot definir-se com un estat o caràcter especial de la matèria aconseguit per estructures moleculars específiques, amb capacitat per a desenvolupar-se, mantenir-se en un ambient, reconèixer i respondre a estímuls i reproduir-se permetent la continuïtat.

Per als éssers humans la Vida, en el seu sentit més ampli, és un concepte que al·ludeix a l'existència. La noció sol referir-se a l'activitat que realitza un ésser orgànic o, més precisament, a la seva capacitat de néixer, desenvolupar-se, reproduir-se i morir.

Per a la psicologia la vida també és l'estat d'activitat dels éssers orgànics i la força interna que permet obrar a aquell que la posseeix. Una altra manera d'interpretar la vida està vinculada a la capacitat d'un ésser físic d'administrar els seus recursos interns per a adaptar-se als canvis que es produeixen en el seu mitjà.

Opinió: Per a mi la vida significa viure-la cada dia sense pensar que passarà després, i que la vida és preciosa per estar pensant que si demà o unes hores vaig a morir, es viure-la i ja.

Símbols que representen la vida:

Color verd 

El verd sol tenir en la psique humana una sèrie de connotacions tremendament positives. En primer lloc es vincula amb el naixement, la vida, la força i l'energia. Es tracta d'un color profundament associat a la primavera i lligat a la fertilitat i al creixement, alguna cosa que fa d'ell una cosa relacionada amb la idea de joventut.

Caduceu

La història del Caduceu és la història de l'angoixa i l'esperança en la salut, la vida i la mort de l'ésser humà.

Així, el Caduceu és un símbol de rectitud, voluntat i fermesa, la interpretació de la qual pot ser la següent: el bastó pròpiament dit correspon a l'Arbre de la vida, símbol d'equilibri i harmonia; l'esfera en la seva part superior representa la perfecció i la llum; el parell d'ales és una al·legoria del subtil i la llibertat de qui aconsegueix aquest estat ideal, les serps, representen la dualitat, ambdues s'entrecreuen tres vegades al llarg de l'Arbre de la vida; aquests creus indiquen les senderes que es recorren durant la Vida. Les serps és representen el coneixement que només tenen els iniciats, els que tenen la saviesa.

Arbre de la vida

El símbol de l'arbre de la vida representa a l'arbre genealògic, cadascuna de les seves parts es vincula amb el cicle de la vida de la següent manera:

Les seves arrels simbolitzen el naixement. La vida és representada amb el seu tronc. Les branques són els camins que prenem al llarg de la vida, a més de les decisions que han de prendre's al moment de transitar-los. Aquesta important figura també sol trobar-se lligada a  la reencarnació i al creixement tant de la ment, com d'esperit, al mateix temps, s'encarrega de transmetre seguretat, positivitat i força.

Els batecs del cor

És un símbol d'un batec del cor, una línia de vida, el recordatori de viure la vida al màxim. 

La Mort

La mort és el terme de la vida a causa de la impossibilitat orgànica de sostenir el procés homeostàtic. Es tracta del final de l'organisme viu que s'havia creat a partir d'un naixement. Establir l'origen etimològic de la paraula mort ens porta a traslladar-nos fins al llatí. I és que en concret descobrim que aquella procedeix del vocable llatí mors, mortis que és el que donaria lloc amb el pas del temps al verb morir.

-Per als catòlics, la mort forma part de la vida; no és una ruptura especialment important. Nosaltres ens fiem de Jesús que va donar la seva vida per nosaltres perquè nosaltres tinguem vida eterna. Creiem que Jesús va ressuscitar i també nosaltres ressuscitarem amb Ell.

-Per als ateus la mort significa final. Final és una paraula complexa. Res, excepte el no-res, espera al cadàver; res, excepte l'impossible infinit, queda després de la mort.

-La mort per a la religió i simbologia. Més enllà de la biologia, existeix una concepció social i religiosa sobre la mort. Se sol considerar a la mort com la separació del cos i l'ànima. Per tant, la mort implicaria el final de la vida física però no de l'existència. La creença en la reencarnació també és bastant comuna.

-Per a la biologia la mort és un fenomen absolutament natural que es defineix negativament en relació a la vida com a "cessació" de la mateixa . Ara bé, quan l'experimentar-se viu equival a experimentar-se sent, la mort es presenta com a cessació de l'ésser. És precisament en aquesta dimensió de l'haver de morir humà on la biologia i els assajos que consideren la mort en la seva sola "naturalitat", troben un límit. D'antuvi, no s'assumeix la historicitat del morir: la inviabilitat de la mort no és un esdeveniment deslligat, sinó que es refereix a un subjecte que és capaç d'experimentar-se com a lliure, això és, com a subjecte d'una història, alhora que com ser constantment amenaçat per un destí de no-ser. La mort posa en qüestió el sentit que pugui tenir la vida humana.

-L'etnologia i la psicologia han analitzat a fons i en les seves més diverses implicancías aquest desig de viure. Per als primitius, la mort, malgrat la proximitat permanent i immediata amb què la hi experimenta, no té res de natural, sinó que constitueix una "anomalia" que és necessari explicar a través del mite .

-Per a l'home, la mort és un absurd i un contrasentit. En realitat, en si mateixa la mort de l'home no ha sentit, no és més de "deixar de ser". Quan algú mor perd la capacitat de relacionar-se amb el món exterior i res em permet pensar que això no sigui, per a la persona, més que l'expressió de la pèrdua de relació amb si mateixa i, per tant, de deixar de ser.

Opinió: Per a mi la mort significa el final de tot, és quan tot s'apaga, el final de la vida per a la persona que mort i és la pèrdua de la consciència.

Símbols que representen  la mort:

Color negre

El color negre simbolitza el respecte que es tenia pel difunt i els seus familiars i el dolor per la seva pèrdua. Això es deu al fet que el color negre és l'absència de llum.

Esquelet cobert amb caputxa

 

La imatge de la mort es representa com un esquelet cobert amb una caputxa, com una dona vestida de blanc, com un ens abstracte i com un ancià, o anciana, com un símbol del final o d'un pas d'una vida a una altra. Representada com a temible i com una amiga, una acompanyant.

La Calavera

La calavera és també usada com a símbol de la mort, com a senyal de perill o com a indicatiu en l'etiqueta d'una substància tòxica. Així mateix, la calavera ha estat utilitzada pels pirates, amb dues tíbies creuades i sobre un fons negre, com a símbol en les seves banderes

Rellotge de sorra

Se l'ha associat com una metàfora del pas del temps amb la mortalitat com a única fi possible. Com el fluir del temps, s'escapa i ens acosta cada vegada més a la mort

Llaç negre

El llaç de dol de color negre denota una protecció ancestral perquè els morts no molestin als vius, les teles negres significava foscor i protecció cap als vius per a no ser vists o trobats, i així no fer-nos cap mal.

La creu negre

El significat de la creu al·ludeix a la creu de Crist per a demostrar que l'ordre servia a Jesucrist i també que està persona ja ha mort.