PASQUA

   LA PASQUA

La Pasqua és una festa jueva que commemora el moment en què Déu va alliberar els israelites de l’esclavitud a Egipte, l’any 1513 abans de la nostra era. Déu va dir als israelites que cada any, el dia 14 del mes jueu d'avi, més tard anomenat nissan, havien de recordar aquell fet tan important.

Aquesta setmana se celebra la Pasqua, la festa més important del calendari cristià. La paraula prové del terme pésaj, de l’hebreu antic, i significa “pas” o “transformació”. La Pasqua commemora la mort i resurrecció de Jesús, el fill de Déu, un fet que representa l’eix central del cristianisme.

D’on ve el nom de Pasqua?

La paraula Pasqua ve de l’hebreu i significa ‘passar de llarg’. Fa referència al moment en què Déu va protegir els israelites la nit que va matar tots els primogènits d’Egipte . Abans de portar aquesta plaga tan terrible, va manar els israelites que esquitxessin els marcs de les portes de les seves llars amb la sang d’un xai o d’un cabrit . D’aquesta manera Déu veuria el senyal, passaria de llarg de les cases dels israelites i perdonaria la vida dels seus primogènits.

Història de la Pasqua

El Diumenge de Pasqua o Diumenge de Resurrecció és el dia en què Jesús va ressuscitar, tres dies després de ser crucificat el Divendres Sant. En aquest sentit, la Pasqua marca el final de la Setmana Santa, els últims dies de Jesús.

La Setmana Santa commemora la Passió de Crist: la seva entrada a la ciutat de Jerusalem, l’Últim Sopar, el Viacrucis carregant la creu, la seva mort crucificat i la resurrecció.

L’arribada a Jerusalem se celebra amb el Diumenge de Rams: una multitud de seguidors el van rebre alçant palmes, reconeixent-lo com el fill de Déu a la Terra. Aquesta tradició segueix present en l’actualitat amb la benedicció de palmes i palmons a les esglésies.

El dijous següent és Dijous Sant, quan Jesús va celebrar l’Últim Sopar amb els seus deixebles, que en el futur difondran el seu missatge com a apòstols. El Divendres Sant, després de ser traït per Judes, Jesús és capturat pels romans i crucificat.

L'origen, la història i el costum de regalar ous de Pasqua

El Diumenge Sant és un dels dies de l'any en què es consumeix més xocolata, en concret ous de xocolata . D'on ve aquesta tradició? L' ou de Pasqua , des dels principis de la humanitat, ha estat sinònim de fertilitat , esperança i renaixement. A la mitologia egípcia, l'ou va assolir importància quan l'au Fènix es va cremar al seu niu i va tornar a renéixer més tard, a partir de l' ou que l'havia creat al principi. Els hindús també sostenien que el món havia nascut d'un ou.

La tradició de regalar ous de xocolata a Pasqua està molt arrelada a països com els Estats Units, Anglaterra i alguns països centreeuropeus.

A les albors de l'Edat Mitjana, durant les celebracions es regalaven ous de gallina o d'ànec als nens . Els cristians van adoptar aquesta tradició i, probablement, la prohibició de menjar ous durant 46 dies de penitència (Quaresma), decretada per l'Església al segle IX, va ser el que va fer tan popular el seu consum tan aviat començava la Pasqua.

Els ous eren guardats durant els dies prohibits , i quan s'acabava aquesta etapa de dejuni, es regalaven dels uns als altres. Per conservar i mantenir frescos els ous , es banyaven en una fina capa de cera líquida, creant així el costum de pintar-los i decorar-los per regalar-los després.