Calendari litúrgic

El calendari litúrgic ha estat sempre format pel conjunt de festes observades per l'església, disposades en els dies propis de l'any. Ara bé, algunes festes no han tingut mai dia fix. Són les anomenades festes movibles, que varien cada any juntament amb la solemnitat de la pasqua, de la qual depenen. Les festes fixes se celebren tots els anys en el mateix dia del mes, excepte trasllat accidental.

La litúrgia és la manera de celebrar la nostra fe. No sols tenim fe i vivim d'acord amb ella, sinó que la celebrem amb accions de culte en les quals manifestem, comunitària i públicament, la nostra adoració a Jesucrist, present amb nosaltres a l'Església. En viure la litúrgia, ens enriquim dels dons que procedeixen de l'acció redemptora de Déu.

Els temps del calendari litúrgic

Una de les intencions del calendari litúrgic és la de representar en el temps d'un any la història de la Salvació. Aquest recorregut que va durar milers d'anys es representa al llarg d'un any. L'eix principal sobre el qual gira el calendari litúrgic és la celebració de la Pasqua. En ella es troba el misteri de la Salvació, perquè Crist ens ha salvat amb la seva creu i resurrecció, vencent a la mort.

Els temps del calendari litúrgic s'orienta cap a la Pasqua. Hi ha diferents temps litúrgics en el calendari que, de l'un o l'altre manera, són una preparació per a la celebració de la Pasqua.

Els temps litúrgics del calendari són:

• Advent
• Nadal
• Quaresma
• Temps Pascual
• Temps Ordinari

L'any litúrgic comença amb l'Advent, temps en el qual ens preparem per al naixement de Crist. Posteriorment, arriba el temps del Nadal. Després, hi ha un breu temps ordinari, després del qual comença la Quaresma. La fi i plenitud de la Quaresma és la Setmana Santa, amb la qual comencem el Temps Pascual. Després dels cinquanta dies de la Pasqua ve de nou el Temps Ordinari, el qual acaba, juntament amb tot l'any litúrgic, amb la festa de Crist, Rei de l'Univers.

L'any litúrgic, origen i significat

La celebració de l'Any Litúrgic és la vivència de la vida de Crist, totes les seves etapes des del seu naixement fins a la seva mort.

Origen de l'Any Litúrgic

Les festes cristianes han sorgit gradualment a través dels segles. Aquestes neixen d'un desig de l'Església Catòlica d'aprofundir en els diversos moments de la vida de Crist. Es va començar amb la festa del Diumenge i la Pasqua, després es va unir Pentecosta i, amb el temps, altres més. Els missioners, en evangelitzar, van anar introduint les festes cristianes tractant de donar un sentit diferent a les festes paganes del poble en el qual es trobaven. Podem comparar-ho amb una persona que rep un regal amb un embolcall bonic, la qual guarda i utilitza posteriorment per a embolicar i donar un altre regal. L'Església va prendre d'algunes festes paganes les formes externes i els va donar un contingut nou, el veritable sentit cristià.

Vestimentes litúrgiques

Hi ha vestimentes litúrgiques que són sempre del mateix color, però la *casulla sí que canvia segons la celebració que vagi a realitzar el sacerdot.

- Blanc: és un color que simbolitza la llum, la innocència i l'alegria. Per això s'usa en el Baptisme, la Confirmació, l'Eucaristia, el Matrimoni, en les festes de la Verge i dels sants que no van vessar sang, i en l'enterrament dels nens.

- Verd: a l'ésser el símbol de l'esperança, els sacerdots l'utilitzen el diumenge després d'Epifania i en Pentecosta.

- Encarnat: s'emporta en les misses de l'Esperit Sant i en les festes dels màrtirs. És el color que representa el foc, l'amor i la sang.

- Morat: indica penitència i humilitat i s'empra durant l'Advent, la Quaresma, les Vigílies i en el dia dels Sants Innocents. També s'usa en l'administració de la *Extremaunción.

- Rosa: els oficiants només li ho posen el tercer diumenge d'Advent i el quart de Quaresma. En l'antiguitat, el Papa beneïa la rosa d'or i la donava al príncep més estimat de l'Església.

- Negre: representa el dol i la tristesa. Únicament es posa el dia de Divendres Sant i en les misses de difunts.

- Blau: simbolitza la puresa. Per un privilegi especial, el nostre país pot utilitzar-lo el dia de la Immaculada Concepció i durant els 7 dies següents.

La primera festa que es va celebrar va ser la del Diumenge. Després, amb la Pasqua com a única festa anual, es va decidir festejar el naixement de Crist en el solstici d'hivern, dia en què nombrosos pobles pagans celebraven el renaixement del sol. En lloc de festejar al “Sol de Justícia”, es festeja al Déu Creador. Així, a poc a poc, es va anar conformant l'Any litúrgic amb una sèrie de festes solemnes, alegres, de reflexió o de penitència.