dimecres, 15 de desembre del 2021
divendres, 3 de desembre del 2021
ADVENT
La seva durada sol ser de 22 a 28 dies, atès que l’integren necessàriament els quatre diumenges més pròxims a la festivitat de la Nativitat (celebració litúrgica del Nadal). Els fidels cristians consideren a l’Advent com un temps de pregària i de reflexió caracteritzat per l’espera vigilant (és a dir, temps d’esperança i de vigília), de penediment, de perdó i d’alegria.
L'Advent és el començament de l'Any Litúrgic, comença el diumenge 28 de novembre i acaba el 24 de desembre. Són els quatre diumenges anteriors al Nadal i forma una unitat amb el Nadal i l'Epifania.
Durant l’Advent, es col·loca en les esglésies i també en algunes llars una corona de branques de pi, anomenada corona d’Advent, amb quatre espelmes, una per cada diumenge d’Advent. Hi ha una petita tradició de l’Advent: a cadascuna d’aquestes quatre espelmes s’assigna una virtut que s’ha de millorar en aquesta setmana. Per exemple: la primera, l’amor; la segona, la pau; la tercera, la tolerància; i la quarta, la fe.
Els diumenges d’Advent, la família o la comunitat es reuneix entorn de la corona d’Advent. Després, es llegeix la Bíblia i es fa alguna meditació. La corona es pot portar al temple per a ser beneïda pel sacerdot.
L'Advent dura quatre setmanes dins del calendari litúrgic que marquen l'inici de l'any litúrgic. Se celebren els quatre diumenges més pròxims a Nadal. Comença el diumenge més proper al 30 de novembre, just després de la festa de Crist- Rei, i acaba el 24 de desembre. Cada setmana té un significat concret: despertar-se, posar-se en camí, buscar i acollir.
Hi ha diverses tradicions que ajuden a viure la preparació que significa l'Advent. Corones d'advent, fer el pessebre, calendaris d'advent amb una reflexió diària, decoracions nadalenques, accions de voluntariat, assajos de pastorets o pessebres vivents, recollida d'aliments i joguines, cantades de nadales, són algunes de les opcions que ajuden a viure bé aquest temps litúrgic.
Corona d'advent
Les 4 veles simbolitzen els 4 diumenges de l'Advent. El color morat de tres de les veles significa que es tracta d'un temps de penitència. Una vela, no obstant això, porta un color atenuat, el rosat: representa el tercer diumenge d'Advent, anomenat diumenges Gaudete o diumenge de l'alegria...
La corona d'Advent és una tradició catòlica que simbolitza el transcurs de les quatre setmanes de l'Advent. Consisteix en una corona de branques (generalment de pi o avet) amb quatre (o a vegades cinc) veles. Començant el primer diumenge d'Advent, l'encesa d'una espelma pot acompanyar-se de la lectura de la Bíblia i oracions. Durant les següents tres setmanes s'encenen la resta de les espelmes fins que, en la setmana anterior al Nadal, les quatre espelmes estan enceses. Algunes corones d'Advent inclouen una cinquena espelma, anomenada "espelma de Crist", que s'encén en el Nadal.
La tradició de l'Advent té orígens propis, fa dos mil anys. Per a poder ajudar als fidels, en la seva majoria dedicats a l'agricultura, el calendari de l'Església, igual que el dels jueus, musulmans i pagans era estacional en aquells temps, combinant les dates assenyalades, celebracions i rituals amb les labors pròpies dels seus creients.3 L'Advent coincideix en l'hemisferi nord amb l'hivern, amb els dies curts i poc lluminosos que precedeixen al Nadal. El naixement de Crist va començar a celebrar-se el 25 de desembre de cada any ocupant el lloc de les saturnals i el Dies Natalis Solis Invicte, Festival del Naixement del Sol Conquistador, festivitat romana dedicada al Sol Invictes i vinculada al solstici d'hivern.
Simbologia de la corona d'advent i el significat
La simbologia original és bastanta i primitiva, relacionada amb la mort i renaixement del sol a l'hivern. El cercle com a símbol del temps reflectit en el cicle de les estacions; les branques, significant la persistència de la vida a través de l'element vegetal, i el sol com a origen i font de la vida mitjançant la llum de les espelmes.
Quatre veles decoren la corona de branques verdes, el color de les quals es correspon amb el de les vestidures del sacerdot al llarg del període d'Advent.3 Tres colors litúrgics s'utilitzen en la corona d'Advent: el morat, color d'aprofundiment espiritual i preparació en les espelmes corresponents a les tres primeres setmanes d'Advent; el color rosat s'usa en la missa del Diumenge Gaudete (la tercera setmana d'Advent), i resulta de la mescla del morat amb el blanc, per a indicar la proximitat de Nadal; finalment, en algunes corones d'Advent es posa una cinquena espelma, més gran i de color blanc, que s'encén el dia de Nadal. El blanc en la litúrgia simbolitza puresa i temps de goig, i és usat en els moments principals del calendari litúrgic: Nadal i Pasqua.
1. La seva forma circular és signe de l'amor de Déu
El cercle és una figura geomètrica que no té ni principi ni fi. La Corona d'Advent recorda que Déu tampoc té principi ni fi, per la qual cosa reflecteix la seva unitat i eternitat. És senyal de l'amor que s'ha de tenir cap al Senyor i al proïsme, que ha de renovar-se constantment i mai detenir-se.
2. Les branques verdes representen al Crist viu
El color verd representa l'esperança i la vida. En la corona d'advent ens recorda que Crist està viu entre nosaltres i la vida de gràcia, el creixement espiritual i l'esperança que hem de conrear durant Advent.
L'anhel més important ha de ser l'arribar a una unió més estreta amb Déu, el nostre Pare, així com l'arbre i les seves branques.
3. Les quatre veles representen cada diumenge d'Advent
Les quatre veles de la Corona d'Advent es van prenent setmana a setmana, en els quatre diumenges d'advent i amb una oració especial.
Les veles permeten reflexionar la foscor provocada pel pecat que cega a l'home i l'allunya de Déu. Després de la primera caiguda de l'home, Déu va anar donant a poc a poc una esperança de salvació que va il·luminar tot l'univers, com les espelmes de la Corona.
Així com les tenebres es dissipen amb cada espelma que encenem, els segles es van il·luminant cada vegada més amb la pròxima arribada de Crist al món.
4. Una de les espelmes és rosada
La Corona d'Advent té tres espelmes habitades i una rosada que s'encén el tercer diumenge d'Advent.
El morat simbolitza la preparació espiritual: es fa servir durant l'Advent i la Quaresma. També és propi el color rosat, que es fa servir a la missa del diumenge Gaudete (el tercer d'Advent) i el diumenge Laetare (el quart de Quaresma) per indicar la proximitat de Nadal i de la Pasqua, respectivament.
El color morat representa l'esperit de vigília, penitència i sacrifici que hem de tenir per a preparar-nos adequadament per a l'arribada de Crist. Mentre que la rosada representa el goig que sentim davant la proximitat del naixement del Senyor.
En alguns llocs, totes les veles de la Corona se substitueixen per veles vermelles i en la Nit de Nadal, en el centre, es col·loca una vela blanca o sirià simbolitzant a Crist com a centre de tot quant existeix.
dijous, 2 de desembre del 2021
Història de la Fira de la puríssima de Sant Boi
Sant Boi es prepara per a la 75a fira de la Puríssima
Sant Boi de Llobregat
Modernitat i tradició. La Fira de la Puríssima de Sant Boi de Llobregat et mostra el passat i el present del poble.
Aquest any acull el lema ‘¡Fem salut, fem planeta!’ i surt als carrers després de la celebració majoritàriament digital de l’any passat a causa de la pandèmia de la Covid-19.
La Fira de la Puríssima de Sant Boi de Llobregat és una cita ineludible per a tots els veïns de la zona. Si vas, sentiràs que fas un recorregut per la història del poble. La fira acull una mostra multisectorial amb diferents espais on pots trobar des de recreacions d'oficis antics i visites teatralitzades fins a la tecnologia d'última generació i decoracions nadalenques.
La Fira de la Puríssima és una de les fires agrícoles més concorregudes de les comarques barcelonines i quasi bé una festa major a Sant Boi de Llobregat. Acull cada any una mostra de construccions artístiques fetes amb vegetals i un gran nombre d'activitats complementàries.
Com ja és tradicional, entre els dies 6 i 8 de desembre, es celebra una nova edició de la Fira de la Puríssima, una de les fires més importants que se celebren al Baix Llobregat. La localitat de Sant Boi s’omple durant un cap de setmana llarg, de música, gastronomia i tradició. Una fira amb molta història…
La Fira de la Puríssima ha estat i encara és un esdeveniment de primer ordre en la vida econòmica i social de Sant Boi de Llobregat. Amb els anys la Fira ha estat un motor molt important per a l'evolució econòmica de la vila i en l'actualitat és un bon aparador de la vitalitat del teixit social santboienc.
Sant Boi de Llobregat celebra la Fira de la Puríssima de forma ininterrompuda des de 1947, tot i que l'esdeveniment té les seves arrels en les Exposicions de Fruites d'Estiu que aquesta localitat organitzava el mes de juliol a partir de l'any 1932. Aquestes exposicions es celebraven a l'Ateneu Santboià per iniciativa del Sindicat Agrícola i altres entitats i institucions, com la Generalitat de Catalunya. De fet, ja el 1926 la Biblioteca Popular de Sant Boi començà a dinamitzar el sector agrícola adquirint publicacions tècniques relacionades amb l'agricultura i organitzant cicles de conferències i exposicions. L'Exposició de Fruites del 1932 tingué tanta rellevància que l'aleshores President de la Generalitat Francesc Macià anà personalment a inaugurar-la.
En els difícils anys de la postguerra i sota el règim franquista, només es celebrà una Exposició de Fruites i hortalisses l'agost de l'any 1941, un esdeveniment que no va tenir continuïtat a conseqüència de les dificultats del període polític internacional. L'any 1947 es fa per primera vegada una Fira de Planters d'Arbres Fruiters i d'Adorn amb data el 8 de desembre, diada de la Puríssima, aprofitant que la fira comarcal més important d'aquestes característiques, la Fira de la Candelera, no es feia fins el 2 de febrer a Molins de Rei.
La Fira de Planters anà incorporant, en els anys següents, exposicions dels productes de la pagesia local, que poc a poc anaren guanyant espai i protagonisme. Si bé en els seus inicis com a Fira de la Puríssima, als anys 50, els productes agrícoles de la comarca eren hegemònics, a partir de 1963 s'hi incorporen també el comerç i la indústria local, en part per compensar el declivi que havia experimentat la Fira en els darrers anys. Així, la Fira esdevé l'aparador dels comerciants locals, que hi exposen els seus productes.
Un concurs celebrat entre els pastissers locals marca, l'any 1965, l'inici de la tradició gastronòmica de la Fira de la Puríssima: els Fadrins de Sant Boi. Es tracta d'un pastisset individual a base de poma coronat amb una cirera vermella, que es pot comprar a les pastisseries santboienques.
Als anys 70, la Fira va incorporant progressivament activitats culturals en la seva programació, com el concurs de pintura ràpida (des de 1971) i de fotografia (des de 1978). Del 1975 al 1984 es buscaren diferents mecanismes per promocionar la Fira, d'entre els quals destaca, per la seva originalitat, el d'un grup de joves pagesos anomenat Grup de l'Enciam que posà en marxa l'obsequi massiu d'un enciam als visitants, un costum que es va perdre l'any 1984. Als anys 90 comença la consolidació de la Fira, amb la incorporació de nous sectors expositors i nous àmbits, com l'artesania, l'automoció i les entitats culturals i cíviques de la vila.
En l'actualitat la Fira ocupa els carrers principals d'una banda a l'altra de Sant Boi, des de la plaça de l'Ajuntament fins al carrer Salvador Seguí. El sector agrícola continua tenint un paper preponderant en aquest esdeveniment, amb la tradicional Exposició de Fruites i Verdures. Es tracta d'una mostra artística de paneres i construccions vegetals organitzada per la Cambra Agrària i feta amb els productes de la pagesia local. Durant tots els dies hi ha degustacions de productes amb denominació d'origen i carxofes del Baix Llobregat. A la Rambla es pot veure la Fira de Planters, una de les més importants de la comarca i hereva de la de 1947.
La fira agrícola i industrial es complementa amb una gran quantitat d'activitats diverses fins al punt que la converteixen gairebé en una festa major. Hi ha una cercavila amb gegants i cap-grossos, la cursa Cross de la Puríssima (des de 1981), un espai dedicat a la mostra d'oficis tradicionals, la Fira ambiental (des de 2005), concebuda per exposar temes relacionats amb la sostenibilitat, el concurs de Talladors de Pernil (des de 2002) que compta amb la participació d'experts d'arreu de l'Estat i la Mostra de Bestiar Viu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)