Pel·lícula Código Da Vinci

CODIGO DA VINCI

El preguntar si Jesús va estar casat a alguns pot semblar imprudent, o irrespectuós, o fins i tot fins a ofensiu. No obstant això una recent novel·la de Dan Brown, titulada El codi Da Vinci, ha tret a la llum aquest tema en defensar la tesi que en efecte Jesús va estar casat amb María Magdalena, que van tenir un fill, que els seus descendents existeixen actualment, i que aquesta «veritat» va ser mantinguda oculta durant segles per l'Església per a no afectar la divinitat de Jesús.

MARÍA MAGDALENA: Entrellaçat amb el terna central de la identitat del Sant Greal. el paper de María Magdalena és primordial en El codi Da Vinci.

Secrets i misteris del Sopar de Leonardo

El codi Da Vinci, escrit per Dan Brown en 2003, articula la seva història sobre una base de culte teològic, en la qual l'escriptor, a través d'un dels seus protagonistes, Robert Langdom, posa en dubte la veracitat dels documents i doctrines oficials de l'Església, documents la informació i la interpretació dels quals, com s'indica al llarg de l'obra, és sempre relativa.

Una d'aquestes interpretacions és la que concerneix a la figura de Juan i la seva possible identificació amb María Magdalena. No és només pels esbossos en els quals apareix recolzat al costat de la figura de Jesús, encara que Leonardo acabés pintant a les figures separades. Es tracta del fet que, de totes les figures representades per l'artista en L'Últim Sopar, Juan és l'única que mostra uns trets molt femenins. I això ha fet es plantegi la possibilitat que la figura situada just al costat de Jesús no anés Juan, sinó la mateixa María Magdalena. D'aquí ve que els seus trets siguin tan femenins, i que al principi el florentí es plantegés la possibilitat de dibuixar-los junts.

Però no són només els trets efeminats de Juan. Tant aquesta figura com el mateix Jesús estan pintats amb un to vermell que s'interpreta com a símbol de majestat i reialesa. Així mateix, la postura en la qual apareixen tots dos personatges, i la forma que s'endevina entre ells, ha remarcat aquesta hipòtesi.

Com és lògic, per als membres de l'Església, la divinització de Jesús i la possibilitat que es casés amb María Magdalena i tingués descendència són absolutament incompatibles, negant de manera categòrica la segona possibilitat.

Els textos catòlics ens conten que ella va ser, al costat d'altres dones, una de les encarregades d'anunciar la resurrecció de Jesús als apòstols. Però en el llibre s'esmenta la relació que recull l'Evangeli de María, a la qual dona completa veracitat:

«Germana, sabem que el Salvador t'estimava més que a les altres dones. Digues-nos les seves paraules, que tu, no nosaltres, coneixes i recordes» (EvMar 8).

En altres textos, com l'Evangeli de Felipe, s'esmenta que Jesús besava sovint a María en la boca, a més de ressaltar-se que era a ella a qui més volia.

Al llarg de la novel·la aquestes paraules s'interpreten com a proves de la relació carnal que existia entre María Magdalena i Jesús, fruit de la qual va néixer la seva filla, que el seu últim descendent és l'altra protagonista de l'obra, Sophie. Enfront d'això, l'Església ha destacat la interpretació del petó com a transmissió de coneixement.

Misteris de l'Últim Sopar

L'Últim Sopar és potser un dels passatges més importants de la Bíblia perquè en ella s'estableix el sagrament culminant de la religió cristiana, l'Eucaristia. En ella se simbolitza el lliurament del cos de Jesucrist als seus fidels a través d'una cerimònia que evoca aquella última reunió. És precisament aquesta mística simbologia la que ha atret i inspirat a artistes de tots els temps que com Leonardo da Vinci han volgut captar la màgia i el misteri d'aquell moment, a través d'imaginis metafòriques que van més enllà de la simple representació aprofundint en un significat ocult, gairebé esotèric, que ha suscitat la curiositat i imaginació d'escriptors, especialistes i erudits.

La lectura oficial de l'obra de Leonardo descriu en imatges no sols el sagrat sagrament, sinó també un moment de tensió viscut entre els deixebles i el seu mestre en el qual, aquest últim, anuncia la imminent traïció per part de l'únic deixeble representat en ombra en el quadre, Judes.

Hipòtesi alternativa: planteja la possibilitat que en realitat aquesta última reunió de Jesús amb els seus deixebles tingués un doble missatge amagat entre els dos protagonistes centrals de l'obra, la seva estratègica posició en forma de “V” (copa) i la falta del calze en la taula. Aquests serien els indicis que, segons molts estudiosos, Leonardo hauria subtilment amagat en la seva pintura per a revelar al públic una part dels Textos Agnòstics de l'Evangeli de Felipe en la qual es diu que María Magdalena va ser la companya sentimental de Jesús i mare del seu descendent, i l'Últim Sopar la seva presentació pública.