CARNAVAL, QUARESMA I SETMANA SANTA
El Carnaval
Explicaré breument l'organització de com es celebren els diferents dies els carnaval:
Carnaval en Espanya:
-Dijous Gras: comença la festa del Carnaval. La gent es disfressa per celebrar que el rei Carnestoltes està a punt d'arribar.
-Divendres: la festa ja està en marxa i tot el món celebra l'arribada del Carnaval. Els col·legis celebren festes de disfresses i els grups festius posen a punt els últims detalls.
-Diumenge se celebra la desfilada més important del Carnaval. Abans es feien guerres de taronges, tomàquets i clofolles d'ou plenes de farina. En algunes ciutats encara es dedica un matí a aquesta tradició. El més normal, avui en dia, són les batalles que es fan amb paperets i serpentines, el típic confetti.
-Dilluns: se celebren balls a les places dels pobles
-Dimarts: la gent s'adona que la llibertat que ha portat el rei no és bona per al poble. Es fa un judici públic i sempre se l'acaba condemnant a mort. El rei fa el testament, i se'l crema públicament.
-Dimecres de Cendra: Per a uns, és l'últim dia del Carnaval. Per a uns altres, ja és el primer dia de la Quaresma. La tradició diu que s'ha de fer un berenar i participar en l'enterrament de la sardina, que simbolitza el final del Carnaval.
-Dilluns: se celebren balls a les places dels pobles
-Dimarts: la gent s'adona que la llibertat que ha portat el rei no és bona per al poble. Es fa un judici públic i sempre se l'acaba condemnant a mort. El rei fa el testament, i se'l crema públicament.
-Dimecres de Cendra: Per a uns, és l'últim dia del Carnaval. Per a uns altres, ja és el primer dia de la Quaresma. La tradició diu que s'ha de fer un berenar i participar en l'enterrament de la sardina, que simbolitza el final del Carnaval.
Carnaval de Venècia
És un dels carnestoltes més famosos del món i una de les atraccions més fascinants de la ciutat. Cada any, milers de turistes venen a Venècia per a admirar els sumptuosos vestits i màscares que desfilen pels carrers i places. Crear màscares és, de fet, un art. Una tradició que es remunta a centenars d'anys i que encara fa que el carnestoltes de Venècia sigui realment únic.
El carnestoltes es va convertir en festa oficial en 1296, amb un acte del Senat de la República de Venècia, però els seus orígens són encara més antics. Ja en 1094, els documents oficials mostren rastres de celebracions públiques en els dies anteriors a la Quaresma. La festa, en aquella època, era profundament sentida per la població, també perquè l'ús de màscares i disfresses permetia ocultar qualsevol diferència de classe o estatus social i va ser l'únic moment en què es va permetre burlar-se de l'aristocràcia.
El carnestoltes de Venècia avui dia
Aquests es diuen giovedí grasso i martedí grasso, a diferència del mercoledí delle ceneri posterior, que marca el començament de la Quaresma, un període tradicionalment dedicat al dejuni. No obstant això, els caps de setmana solen ser el millor moment per a turistes i visitants. El programa complet del carnestoltes es pot trobar en el lloc web oficial, però el centre de tots els esdeveniments és la Piazza Sant Marco
La Quaresma
La Quaresma és un temps litúrgic, un període de set setmanes que comença l’endemà del Dimecres de Cendra i s’allarga fins al Diumenge de Rams. Segons la tradició cristiana, l’objectiu de la Quaresma és establir un període de reflexió i de preparació per a la celebració pasqual. Antigament aquest era un període de dejuni i abstinència molt rigorós, avui l’església només estableix com a dia d’abstinència el Divendres Sant i a més, durant aquestes setmanes no es pot menjar carn.
Dissabte Sant
El Dissabte Sant és el dia d'espera per la resurrecció de Jesucrist, en què es commemora el seu descens al sepulcre i el seu viatge a l'abisme. A l'igual (i molt més) que el Divendres Sant, es tracta d'un dia de dol, de silenci cerimonial, en el qual no es dona la missa, ni s'administren altres sagraments.
La Quaresma va ser definitivament assenyalada a l'època del papa Gregori I, per l'any 600, amb uns actes religiosos que més tard varen prendre el nom de ritus gregorià. Fins aleshores, el "caput jejunii" era el dilluns després de del primer diumenge de quadragèsima o quaresma. La temporada de dejuni comprenia les sis setmanes abans de Pasqua.
Després dels dies de festa i riures que representa el Carnestoltes, arriba la Quaresma.
El mateix dia que acaben les festes, el Dimecres de Cendra, comença un període de quaranta dies, que just són els dies que falten per al Diumenge de Pasqua.
Aquesta tradició sembla que és d’origen mallorquí i per el que he trobat es que hi ha gent que vivia al camp i quan en l’època d’hivern la natura estava força adormida i l’activitat agrícola es paralitzava, es passaven moltes hores a casa davant del foc explicant mil històries. Així van néixer algunes de les festes que van des del solstici d’hivern fins a la primavera i que es van estendre sobretot per la zona mediterrània. Diuen que la Vella Quaresma es va barallar amb el Rei Carnestoltes i que aquesta va guanyar, però cada any el seu regnat de contenció i d’avorriment acaba quan arriba la primavera.
Popularment la Quaresma és representada per una vella de set cames que porta un bacallà penjat d’un braç i de l’altre un cistell de verdures. És una mena de calendari que s’utilitza per anar marcant el pas del temps en les llargues setmanes quaresmals. Cada setmana que passa se li arranca una cama, l´última s‘arranca just el Diumenge de Pasqua.
Antigament començava un procés en el qual els cristians havien de realitzar una espècie de penitència, practicant el dejuni i l'abstinència.
La Setmana Santa
La Setmana Santa és una de les celebracions anuals populars més importants de la cultura cristiana, que commemora les diferents etapes de la Passió de Jesucrist: des de la seva entrada a Jerusalem, fins a la seva viacrucis, mort i resurrecció. La Setmana Santa és un dels moments anuals de major intensitat litúrgica i ritual del cristianisme.
L'inici de la Setmana Santa comença com a part de la Pasqua Jueva, ja que Crist va ser crucificat, va morir i va ressuscitar durant la setmana de la Pasqua Jueva. Per als cristians, Jesucrist és el Xai de Pasqua del qual es parla en l'Èxode, perquè va ser Crist el que es va convertir en el sacrifici perfecte i sense pecat, per tots els pecats del món.
Dijous sant
El Jueves Sant és el primer dia del Tridu Pasqual, és a dir, dels dies més importants de la Setmana Santa. Se celebra el dijous previ al Diumenge de Pasqua, tancant el Cicle quaresmal. Aquest dia l'Església catòlica commemora l'Eucaristia en l'Últim Sopar de Jesucrist i els seus apòstols, així com el lavatorio de peus realitzat pel messies.
Divendres Sant
El cinquè dia de la Setmana Santa és potser el més representatiu de la celebració i el que més profundament commemora la vida de Jesús de Natzaret, atès que va ser el dia del viacrucis, crucifixió i mort de Jesucrist.
Dissabte Sant
El Dissabte Sant és el dia d'espera per la resurrecció de Jesucrist, en què es commemora el seu descens al sepulcre i el seu viatge a l'abisme. A l'igual (i molt més) que el Divendres Sant, es tracta d'un dia de dol, de silenci cerimonial, en el qual no es dona la missa, ni s'administren altres sagraments.
Diumenge de Resurrecció
És el dia en què conclou la Setmana Santa, i que celebra la Resurrecció de Jesucrist a tres dies de la seva mort en la creu. Aquesta celebració comença després de la Vigília Pasqual i es prolonga durant una setmana, fins a l'Octava de Pasqua, i és una de les més importants del calendari cristià.
Per què canvia la data cada any
Per als jueus, la Pasqua, també dita Pésaj (en hebreu) és una celebració que commemora la llibertat del poble hebreu del règim d'Egipte. Aquesta festivitat es commemora el 15 del mes de Nisán, és a dir, durant la primera Lluna plena de Primavera. Segons els evangelis, va anar en Pésaj quan Jesús de Natzaret es va reunir amb els seus deixebles per a recordar la data.
Per aquest motiu, la Setmana Santa canvia de dia, ja que ha de coincidir amb la Primera Lluna Plena de l'estació. Recordem que Pésaj no és és igual a la pasqua cristiana, ja que la mongeta se celebra perquè, segons la Bíblia, Déu va alliberar el poble de l'esclavitud egípcia, mentre que la cristiana festeja i commemora la resurrecció de Jesucrist. Així, 35 dies després, aproximadament es commemora la Pasqua que coneixem en aquest costat del globus. Per tant ja no coincideix amb la Setmana Santa.
La Relació que hi ha entre Carnaval, Quaresma i Setmana Santa
Els carnestoltes expressen el desenfrenament, la bullícia, el carnal (com precisament la paraula de la festivitat l'expressa). Quan el Carnestoltes acaba, comença la quaresma, que un període de reflexió. Després arriba la Setmana Santa, en la qual es commemora la vida i el sacrifici del qual per als catòlics és el “fill de Déu”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada