dimarts, 26 d’abril del 2022

PASQUA



   LA PASQUA


La Pasqua és una festa jueva que commemora el moment en què Déu va alliberar els israelites de l’esclavitud a Egipte, l’any 1513 abans de la nostra era. Déu va dir als israelites que cada any, el dia 14 del mes jueu d'avi, més tard anomenat nissan, havien de recordar aquell fet tan important.

Aquesta setmana se celebra la Pasqua, la festa més important del calendari cristià. La paraula prové del terme pésaj, de l’hebreu antic, i significa “pas” o “transformació”. La Pasqua commemora la mort i resurrecció de Jesús, el fill de Déu, un fet que representa l’eix central del cristianisme.

D’on ve el nom de Pasqua?

La paraula Pasqua ve de l’hebreu i significa ‘passar de llarg’. Fa referència al moment en què Déu va protegir els israelites la nit que va matar tots els primogènits d’Egipte . Abans de portar aquesta plaga tan terrible, va manar els israelites que esquitxessin els marcs de les portes de les seves llars amb la sang d’un xai o d’un cabrit . D’aquesta manera Déu veuria el senyal, passaria de llarg de les cases dels israelites i perdonaria la vida dels seus primogènits.

Història de la Pasqua

El Diumenge de Pasqua o Diumenge de Resurrecció és el dia en què Jesús va ressuscitar, tres dies després de ser crucificat el Divendres Sant. En aquest sentit, la Pasqua marca el final de la Setmana Santa, els últims dies de Jesús.

La Setmana Santa commemora la Passió de Crist: la seva entrada a la ciutat de Jerusalem, l’Últim Sopar, el Viacrucis carregant la creu, la seva mort crucificat i la resurrecció.

L’arribada a Jerusalem se celebra amb el Diumenge de Rams: una multitud de seguidors el van rebre alçant palmes, reconeixent-lo com el fill de Déu a la Terra. Aquesta tradició segueix present en l’actualitat amb la benedicció de palmes i palmons a les esglésies.

El dijous següent és Dijous Sant, quan Jesús va celebrar l’Últim Sopar amb els seus deixebles, que en el futur difondran el seu missatge com a apòstols. El Divendres Sant, després de ser traït per Judes, Jesús és capturat pels romans i crucificat.


L'origen, la història i el costum de regalar ous de Pasqua

El Diumenge Sant és un dels dies de l'any en què es consumeix més xocolata, en concret ous de xocolata . D'on ve aquesta tradició? L' ou de Pasqua , des dels principis de la humanitat, ha estat sinònim de fertilitat , esperança i renaixement. A la mitologia egípcia, l'ou va assolir importància quan l'au Fènix es va cremar al seu niu i va tornar a renéixer més tard, a partir de l' ou que l'havia creat al principi. Els hindús també sostenien que el món havia nascut d'un ou.

La tradició de regalar ous de xocolata a Pasqua està molt arrelada a països com els Estats Units, Anglaterra i alguns països centreeuropeus.

A les albors de l'Edat Mitjana, durant les celebracions es regalaven ous de gallina o d'ànec als nens . Els cristians van adoptar aquesta tradició i, probablement, la prohibició de menjar ous durant 46 dies de penitència (Quaresma), decretada per l'Església al segle IX, va ser el que va fer tan popular el seu consum tan aviat començava la Pasqua.

Els ous eren guardats durant els dies prohibits , i quan s'acabava aquesta etapa de dejuni, es regalaven dels uns als altres. Per conservar i mantenir frescos els ous , es banyaven en una fina capa de cera líquida, creant així el costum de pintar-los i decorar-los per regalar-los després.

dijous, 21 d’abril del 2022

Simbologia de Sant Jordi

 
SANT JORDI 



La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana. És el dia dels enamorats, i per això des del segle XV és costum regalar una rosa vermella, com la sang a l'estimada.

A Catalunya celebrem la festivitat de Sant Jordi, dia del llibre i de la rosa. S'omplen els carrers de casetes de llibres i de persones que venen roses pels cantons i -almenys durant unes hores- la cultura, la bellesa i l'amor s'apoderen de les nostres vides.

LA CANÇÓ 




La rosa de Sant Jordi

La rosa de Sant Jordi és un dels elements essencials de la diada, juntament amb els llibres. Tot i que els darrers anys cada cop és més habitual veure roses de tots colors a les parades de roses, la més tradicional i demanada és la de color vermell, que aconsegueix prop del 90 % de les vendes. Però per què la rosa de Sant Jordi és de color vermell i què significa?

Per començar, hem de recuperar la llegenda de Sant Jordi, que ens explica que després de fer front al drac, el cavaller li provoca una ferida de mort, de la qual brolla sang. Sang de color vermell.
D'aquí la tradició que els homes els regalen a les dones una rosa vermella, com a símbol de passió, amb una espiga que simbolitza la fertilitat. Elles, per la seva banda, els recompensen amb un llibre. Ja que, el 23 d'abril se celebra el Dia del llibre, un dia en què es commemora la mort de dos grans plomes de la Història de la literatura: Miguel de Cervantes i William Shakespeare.

Al segle XIV, la rosa ja tenia un gran protagonista en la festa que la Generalitat organitzava en honor al sant el dia 23 d'abril. Al matí es feia un ofici solemne a la capella de Sant Jordi al palau de la Generalitat, patró dels cavallers, que comptava amb la participació de les tres branques de les Corts. Acabada la missa els nobles amb les seves millors armes anaven al Born i allí es batien en justes i torneigs de cavallers. Els vencedors eren obsequiats per les dames amb rams de roses, que ofrenaven a la imatge de Sant Jordi i també a les donzelles i autoritats que hi havia al palau de la Generalitat.

Al segle XV es comença a celebrar al pati de la Generalitat un mercat de roses, que encara era ben viu al segle XIX. Aquest mercat era conegut amb el nom de Fira dels Enamorats, doncs hi solien anar promesos i casats de nou, i els homes oferien flors a les seves companyes.

Al segle XX aquest costum de regalar roses a la persona estimada propi dels cavallers primer i dels enamorats que acudien a la fira després, es generalitzà a tota la població. La història explica que les parades de la Fira dels Enamorats s'escampen primer del palau de la Generalitat a tota la ciutat de Barcelona després a la resta de Catalunya.

Una cosa curiosa és per què regalen roses i llibres?

Explica la llegenda que la vila de Montblanc estava sent terroritzada per un drac. Estava instal·lat als afores del poble i cada vegada s'aproximava més a les muralles, per això, els habitants van haver de buscar una manera de mantenir-lo lluny. Van començar donant-li de menjar animals però, com aquests es van acabar, no van tenir més remei que sacrificar ells mateixos. Van ficar els noms de tots, inclosos els reis en una olla i, cada dia, una mà innocent decidia qui moriria al dia següent. Un dia, l'escollida va ser la princesa i, tot i les súpliques del rei, la donzella va sortir de les muralles i es va dirigir trist cap al seu destí.

Els elements simbòlics d'aquesta història són inesgotables, i la meditació ens donaria per a un llibre.

A. EL DRAC 

A Occident, d'on sorgeix la llegenda que ens ocupa, el drac és un símbol del mal, de les tendències demoníaques, del caos, de les pulsions salvatges i incontrolades del nostre inconscient … Un monstre que ens terroritza i que, amb el seu foc és capaç d'acabar amb nosaltres.





B. LA FONT I L'AIGUA

Diu la llegenda que el drac custòdia la font de la qual brolla l'aigua. La font és l'origen, el principi, el fonament, allò essencial, on neix l'únic que aplaca la nostra set… La nostra set de vida . L'aigua sacia la nostra set, neteja la nostra brutícia i culpa, manca de forma pròpia i s'emmotlla a qualsevol recipient… Som en gran part aigua i n'estem necessitats. L'aigua és la vida pura i cristal·lina, la vida feliç, el desig essencial. Aquesta felicitat que tots busquem… Tot i que no sempre pels camins adequats.

C. EL PACTE AMB EL DRAC 

El drac ens impedeix accedir a la font. Sembla més fort que nosaltres, tenim por i –en lloc d'enfrontar-nos-hi- arribem a un trist acord. Ell ens deixarà prendre una mica d'aigua i, a canvi, nosaltres ens oferirem en holocaust, morint cada cop una mica per prendre una mica d'aigua, perdent una part de nosaltres mateixos a cada glop. Renunciem a banyar-nos i saciar-nos a la font per no enfrontar-nos a les nostres pors, als nostres monstres, al drac que amaga el tresor. Ens acontentem amb petites satisfaccions quan la font de tota felicitat es troba al nostre interior.



D. LA PRINCESA 

 La princesa és el símbol de la nostra pròpia perfecció, del nostre millor jo, d'aquesta imatge de nosaltres mateixos que per la seva bellesa i perfecció ens empeny a l'Amor. Anem renunciant a parts de nosaltres mateixos, anem morint a poc a poc a la Vida, fins que el que està en joc és el més íntim de nosaltres mateixos. Arribat aquest moment, quan el drac amenaça de posar fi a la nostra autoestima, al merescut amor pel millor d'un mateix, només cal lliurar-se a la mort o el camí de l'heroi, la batalla èpica, la lluita contra el drac. És l'Amor el que ens empeny a vèncer les nostres pors, l'esperó per a l'autèntica Guerra Santa, que és una lluita de transformació espiritual, una victòria sobre les nostres ombres i dimonis.

E. EL CAVALLERS 

El cavaller és aquell que és capaç de dominar el seu corser, el psiquisme inconscient que –si no fos per qui porta les regnes- correria a cegues impulsat per les seves passions. Diu la llegenda que el cavall és blanc, el color que tot ho reflecteix i dóna llum perquè no guarda res per a si mateix, el color de l'entrega i del despreniment, del descentrament d'un mateix que supera tot egoisme. L'esperit cavalleresc es mou per un ideal, per Amor, es lliura a alguna cosa oa algú que està més enllà d'un mateix… Tota evolució espiritual passa per l'absoluta entrega, pel buidament d'un mateix que possibilita el descobriment i el gaudi de qui està en nosaltres i més enllà de nosaltres.

f. LA LLANÇA : 

Sol relacionar-se a aquesta poderosa arma amb l' axis mundi , amb l'eix que uneix allò de dalt amb allò de baix , el cel amb la terra i amb els inferns, el camí que comunica tot allò existent permetent l'ascens i el descens entre els mons com si es tractés de l'arbre sefiròtic. Relacionada també amb el bàcul de comandament , la llança és l'arma del que domina els seus enemics amb la força de dalt, després d'haver trobat el seu centre, després d'haver-se vençut primer a si mateix. És l'arma que tot ho uneix, la que no venç esquinçant sinó penetrant... L'arma de l'Amor .

G. LA SANG I LA ROSA :

La sang que raja de la profunda ferida és vehicle de vida, com mostra el fet que en neixi una flor, una rosa vermella. Quan la llança de l'Amor penetra al drac com a conseqüència de la lluita, amb patiment i dolor, la sang ens neteja i purifica (com ho va fer Crist mitjançant la Passió), transfigurant les ferides i la mort en un renaixement místic que és fruit del Amor que tot ho abraça. La bonica flor, la rosa, uneix la bellesa i les espines, i ens fa prendre consciència que, en enfrontar-nos al drac amb l'arma i la decisió de l'Amor, posarem fi a la seva pèrfida existència transmutant-ho en una mostra de vida i passió que, com tot, s'alimentarà i s'enriquirà amb la mateixa font a la qual ens prohibia l'accés i de la qual mai no havia begut. Seguirà tenint espines, però haurem descobert la bellesa que tenia -immanifestada- al seu interior.

Podríem continuar fent associacions, descobrint missatges, intuint veritats que es troben escrites entre les línies d'aquesta llegenda.

H. Vermell, el color de l’amor romàntic

El color vermell es relaciona amb allò físic perquè és capaç d’estimular-nos, d’accelerar-nos el pols i de provocar una reacció en nosaltres. El vermell simbolitza la sang, l’amor, el foc, la calor, la revolució, la passió, l’acció i la força. Alguns diuen que és un dels colors primaris més importants perquè és dels que més es fa servir en disseny i perquè els objectes d’aquest color tenen la capacitat de semblar que estan més a prop que les del seu voltant que són d’un altre color, és per això que ens crida l’atenció abans. Ara bé, el color vermell també té connotacions negatives ja que és el que transmet la sensació de perill, desconfiança, destrucció, tensió i crueltat. El vermell era el color dels generals i dels emperadors romans, per tant també evoca a la guerra, el diable i el mal.

I. Color Verd 

El significat és esperança, descans joventut i equilibri.







Origen de la relació de Sant Jordi amb els enamorats

Al segle XV ja es feia a Barcelona una fira de roses amb motiu de Sant Jordi. Hi acudien sobretot nuvis, promesos i matrimonis joves, i això fa pensar que el costum de regalar una rosa té l'origen en aquesta festa. Des del segle XV, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa vermella «com la sang» i un llibre. Aquest lligam amb la primavera i el seu patronatge sobre els enamorats també el relaciona directament amb la Fira de roses que des del segle XV se celebra al pati i al voltant del Palau de la Generalitat. Sant Jordi és per excel·lència el patró dels enamorats a Catalunya gràcies a la gran gesta del sant de salvar la princesa d’aquell monstre ferotge. Ho és també dels cavallers i dels escoltes. Se l’invoca a l’hora de beneir una casa nova i també contra les aranyes. L’ havien tingut com a patró els oficis antics que intervenien amb armes i armadures.

Que el Sant patró que cultiva la terra (aquest és el significat de Jordi) t'ajudi a treure fruit de la teva vida, et protegeixi i inspiri. Feliç dia de Sant Jordi. Gaudeix del llibre, i de la rosa.

divendres, 8 d’abril del 2022

Pel·lícula Código Da Vinci

CODIGO DA VINCI



El preguntar si Jesús va estar casat a alguns pot semblar imprudent, o irrespectuós, o fins i tot fins a ofensiu. No obstant això una recent novel·la de Dan Brown, titulada El codi Da Vinci, ha tret a la llum aquest tema en defensar la tesi que en efecte Jesús va estar casat amb María Magdalena, que van tenir un fill, que els seus descendents existeixen actualment, i que aquesta «veritat» va ser mantinguda oculta durant segles per l'Església per a no afectar la divinitat de Jesús.

MARÍA MAGDALENA: Entrellaçat amb el terna central de la identitat del Sant Greal. el paper de María Magdalena és primordial en El codi Da Vinci.

Secrets i misteris del Sopar de Leonardo

El codi Da Vinci, escrit per Dan Brown en 2003, articula la seva història sobre una base de culte teològic, en la qual l'escriptor, a través d'un dels seus protagonistes, Robert Langdom, posa en dubte la veracitat dels documents i doctrines oficials de l'Església, documents la informació i la interpretació dels quals, com s'indica al llarg de l'obra, és sempre relativa.

Una d'aquestes interpretacions és la que concerneix a la figura de Juan i la seva possible identificació amb María Magdalena. No és només pels esbossos en els quals apareix recolzat al costat de la figura de Jesús, encara que Leonardo acabés pintant a les figures separades. Es tracta del fet que, de totes les figures representades per l'artista en L'Últim Sopar, Juan és l'única que mostra uns trets molt femenins. I això ha fet es plantegi la possibilitat que la figura situada just al costat de Jesús no anés Juan, sinó la mateixa María Magdalena. D'aquí ve que els seus trets siguin tan femenins, i que al principi el florentí es plantegés la possibilitat de dibuixar-los junts.

Però no són només els trets efeminats de Juan. Tant aquesta figura com el mateix Jesús estan pintats amb un to vermell que s'interpreta com a símbol de majestat i reialesa. Així mateix, la postura en la qual apareixen tots dos personatges, i la forma que s'endevina entre ells, ha remarcat aquesta hipòtesi.

Com és lògic, per als membres de l'Església, la divinització de Jesús i la possibilitat que es casés amb María Magdalena i tingués descendència són absolutament incompatibles, negant de manera categòrica la segona possibilitat.

Els textos catòlics ens conten que ella va ser, al costat d'altres dones, una de les encarregades d'anunciar la resurrecció de Jesús als apòstols. Però en el llibre s'esmenta la relació que recull l'Evangeli de María, a la qual dona completa veracitat:
«Germana, sabem que el Salvador t'estimava més que a les altres dones. Digues-nos les seves paraules, que tu, no nosaltres, coneixes i recordes» (EvMar 8).

En altres textos, com l'Evangeli de Felipe, s'esmenta que Jesús besava sovint a María en la boca, a més de ressaltar-se que era a ella a qui més volia.

Al llarg de la novel·la aquestes paraules s'interpreten com a proves de la relació carnal que existia entre María Magdalena i Jesús, fruit de la qual va néixer la seva filla, que el seu últim descendent és l'altra protagonista de l'obra, Sophie. Enfront d'això, l'Església ha destacat la interpretació del petó com a transmissió de coneixement.

Misteris de l'Últim Sopar

L'Últim Sopar és potser un dels passatges més importants de la Bíblia perquè en ella s'estableix el sagrament culminant de la religió cristiana, l'Eucaristia. En ella se simbolitza el lliurament del cos de Jesucrist als seus fidels a través d'una cerimònia que evoca aquella última reunió. És precisament aquesta mística simbologia la que ha atret i inspirat a artistes de tots els temps que com Leonardo da Vinci han volgut captar la màgia i el misteri d'aquell moment, a través d'imaginis metafòriques que van més enllà de la simple representació aprofundint en un significat ocult, gairebé esotèric, que ha suscitat la curiositat i imaginació d'escriptors, especialistes i erudits.

La lectura oficial de l'obra de Leonardo descriu en imatges no sols el sagrat sagrament, sinó també un moment de tensió viscut entre els deixebles i el seu mestre en el qual, aquest últim, anuncia la imminent traïció per part de l'únic deixeble representat en ombra en el quadre, Judes.

Hipòtesi alternativa: planteja la possibilitat que en realitat aquesta última reunió de Jesús amb els seus deixebles tingués un doble missatge amagat entre els dos protagonistes centrals de l'obra, la seva estratègica posició en forma de “V” (copa) i la falta del calze en la taula. Aquests serien els indicis que, segons molts estudiosos, Leonardo hauria subtilment amagat en la seva pintura per a revelar al públic una part dels Textos Agnòstics de l'Evangeli de Felipe en la qual es diu que María Magdalena va ser la companya sentimental de Jesús i mare del seu descendent, i l'Últim Sopar la seva presentació pública.

VIDEO DE LA SIMBOLOGIA DE SANT BOI

SIMBOLOS QUE REPRESENTEN A SANT BOI